Ves al contingut principal

Psicoteràpia



Des del marc teòric i metodològic de l'Anàlisi transaccional integratiu, oferim acompanyament per a resoldre aquells conflictes que fan patir a la persona o que limiten el seu benestar o l'assoliment dels seus objectius. 
Baixa autoestima, adiccions, trastorns de l'alimentació, problemes relacionals, desorientació laboral, crisis del cicle vital, trastorns afectius, ansietat, sensació d'estancament en el creixement personal, trastorns de la personalitat, trastorns obsessius, falta de vitalitat, falta de satisfacció a pesar de "tenir-ho tot" són alguns dels símptomes a través dels quals es pot expressar aquest conflicte intern. En els adolescents, el malestar es pot mostrar en forma de desmotivació, confusió, problemes relacionals, baixa autoestima, trastorns afectius, comportamentals o ansietat, conflictes d'identitat o conductes que no es corresponen a l'edat.
Des d'aquest model humanista entenem aquests trastorns i símptomes psicològics com un intent creatiu d'adaptació que la persona ha hagut de fer per mantenir l'homeostasi i l'equilibri dins el context en el que ha estat. Així que no ens mirem els simptomes de manera descontextualitzada, ni com a expressions sense sentit, sinó com expressions que en algun moment i context concret han tingut ple significat per a la supervivència emocional.

L' Anàlisi Transaccional és un model teòric i filosòfic dins la corrent humanista que se sustenta en la construcció d'una relació terapèutica de qualitat, basada en el respecte profund a la idiosincràsia de cada persona, sense judicis de valor, i en la filosofia Jo bé-Tu bé, una actitud d'acceptació incondicional de l'altre. Alhora, aporta una metodologia i tècnica de tractament eficaç, oberta a la  incorporació d'altres tècniques si són necessàries en el sí d'un marc teòric integratiu que les cohesiona de manera coherent, convertint-se així en una metodologia potent i flexible, que permet l'adaptació del tractament a les necessitats de la persona.

L’objectiu final de tota teràpia és assolir l'autonomia, recuperant 3 capacitats humanes bàsiques per a sentir-se realitzat: la consciència, l’espontaneïtat i la capacitat per a la intimitat (E.Berne). 
L'autonomia entesa com a la capacitat d'utilitzar tots els recursos propis i la pròpia personalitat de manera completa per a relacionar-se amb l'altre. És el contrari de viure dins el guió de vida, l'autonomia és justament viure alliberant-se d'aquest.
La consciència com a la capacitat de percebre la realitat tal i com és, sense  condicionants.
L'espontaneïtat és la capacitat de poder escollir la nostra manera d'actuar segons la realitat actual, més enllà dels patrons estereotipats de conducta als quals molts cops ens sentim lligats que provenen d'experiències infantils no resoltes que ens limiten, o bé d'influències externes que ens constrinyeixen.
I per últim, la capacitat per a intimar fa referència a la capacitat d'estar amb els altres de manera plena essent nosaltres mateixos, de manera sincera, podent demanar de manera directa el que necessitem i mostrar el que som.


Les persones que recuperen el benestar psicològic i relacional solen sentir-se més connectades amb elles mateixes i els altres, més satisfetes amb la seva vida laboral i social i més capaces d’estar presents i disfrutant de l’ara i aquí.

La modalitat de la psicoteràpia pot ser individual o en grup segons les necessitats. 

Comentaris